dimarts, 5 d’abril del 2011

PER FI PUC RENTAREM EL CUL

Post no apte per lectors sensibles. 


Un dia qualsevol dels mesos de novembre desembre de 2010.

Sé que pot semblar una bestiesa o una putada però de les coses que anat aconseguint últimament a part de la de caminar el mes important que he aconseguit es poder-me rentar el cul tot sol.
Pot semblar una tonteria perquè ja fa forces dies que em dutxo tot sol (sort de les barres que hi hem clavat a la paret) i per això precisament es tant important aconseguir rentar-me el cul tot sol , no necessitar a la Dolors cada vegada que vaig a la dutxa per acabar de fer que la higiene personal sigui total .
El tema sembla que sigui un tema menor o un tema que m’atribueixo per remenar consciencies,  no és així.
En el meu cas, la part hemiplègica és l’esquerra i per tant a la dutxa necessito aguantar-me amb la dreta, llavores el quid de la qüestió és: amb quina mà et rentes si no t’aguantes dret del tot???
Després de dies i dies de provar-ho de totes maneres he aconseguit una certa estabilitat a la dutxa,  per tant em puc aguantar amb la dreta i amb l’esquerra fer anar l’esponja, raspall, etc.
Son petits moments que t’omplen de grans satisfaccions que fan que quan la Dolors arriba de treballar et trobi amb un somriure de banda a banda poden dir:
Per fi m’he rentat el cul!. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada