dimarts, 5 d’abril del 2011

Tarda de amics i llibres

Un cap vespre de la 22 a can Xifra 

Tarda d’amics i llibres.
20/03/2010

Un e-mail i la trucada del amic Josep Oliva m’avisen de que el proper dilluns 21 de març de 2011 el bon amic Josep Valls presenta a la Catedral del llibre, la Llibreria 22, el seu nou llibre sobre Josep Pla  “Josep Pla Oral“  i òbviament  això representa una magnifica excusa per,  si estic be físicament,  sortir de casa i anar a fer-la  petar amb els  amics.
Des de que puc caminar amb la ajuda de la crossa que les coses son diferents, molt diferents.
Les ganes de caminar, varen fer que abandonés massa de pressa la crossa i em passés al bastó: gran error!  vaig carregar massa els genolls i  aquets varen acabar per petar sobre tot els de la esquerra, el del costat  hemiplègic  i la veritat és que ha costat deu i ajuda,  o millor dit,  tot el bon saber de la Irene (la fisioterapeuta) per tornar-lo a recuperar  per caminar amb una certa “normalitat”.
Com sempre que el bon amic Valls  es deixa caure per Girona per fer una presentació La 22 esta plena d’amics , coneguts  i saludats. En Xevi  Planes fa una introducció planera i amigable,  de fet el MESTRE DE CERIMONIES en Guillem Terribes li ha deixat a peu pla,  i després arriba l’hora del autor o potser seria millor dir les hores, doncs ningú de la sala s’atreveix a moure’s no fos que el protagonista penses en fer que en Pla callés !!! , perquè sentir en Valls hores i hores, plaer i privilegi  jo he tingut en alguns dels nostres viatges, com deia, sentir en Valls hores i hores parlar d’en Pla es com poder visualitzar-los als dos asseguts a la taula 26 del Motel o als seients del seu Fiat “Uno“  enfilant cap a Castellfollit de la Roca o al Mas Pla  a Llofriu.
Avui és un dia molt especial per mi, és pràcticament la primera sortida cultural que faig i  que hi vaig amb la maquina de vendre  RETRATOS,  i que soc capaç de aguantarem dret i quiet per fer les fotos, malgrat que moltes d’elles tenen el mateix enquadrament  doncs la meva mobilitat és més restringida que la d’un cargol en una fulla de cirera.
Acabat l‘acte l’amic Oliva i  la Pilar proposen anar a fer un mos i acabar-la de fer petar,  entre queixalada i queixalada,  anem deixant anar viatges i projectes fotogràfics per  aquest any i el proper perquè  per  il·lusions i ganes que no quedi, aquest estiu tenim la il·lusió  de muntar un cap de setmana fotogràfic al seu nou estudi de Garrigàs i que portarà per títol “GARRIGÀS MIRADOR PHOTO”
Ja ho veurem,   per ganes no quedarem.
La sobretaula s’ha allargat però en cap cas s’ha fet llarga, ha estat una tarda de llibres i amics.
Gràcies a ells el dia d’avui ha estat una tarda nit diferent i divertida a on el mal estar físic  ha deixat lloc als projectes de futur.
Girona -  Cartellà 21/03/2011












PER FI PUC RENTAREM EL CUL

Post no apte per lectors sensibles. 


Un dia qualsevol dels mesos de novembre desembre de 2010.

Sé que pot semblar una bestiesa o una putada però de les coses que anat aconseguint últimament a part de la de caminar el mes important que he aconseguit es poder-me rentar el cul tot sol.
Pot semblar una tonteria perquè ja fa forces dies que em dutxo tot sol (sort de les barres que hi hem clavat a la paret) i per això precisament es tant important aconseguir rentar-me el cul tot sol , no necessitar a la Dolors cada vegada que vaig a la dutxa per acabar de fer que la higiene personal sigui total .
El tema sembla que sigui un tema menor o un tema que m’atribueixo per remenar consciencies,  no és així.
En el meu cas, la part hemiplègica és l’esquerra i per tant a la dutxa necessito aguantar-me amb la dreta, llavores el quid de la qüestió és: amb quina mà et rentes si no t’aguantes dret del tot???
Després de dies i dies de provar-ho de totes maneres he aconseguit una certa estabilitat a la dutxa,  per tant em puc aguantar amb la dreta i amb l’esquerra fer anar l’esponja, raspall, etc.
Son petits moments que t’omplen de grans satisfaccions que fan que quan la Dolors arriba de treballar et trobi amb un somriure de banda a banda poden dir:
Per fi m’he rentat el cul!. 


dilluns, 4 d’abril del 2011

Tenint em comte que moltes vegades la meitat de les paraules que escoltem son absurdes  jo optaria  per la sublim interpretació del silenci .
Miquel Ruiz –Girona -7/04/2010