ELS SUPOSATS AMICS
Dimarts 22/03/2011
Fa dies que tinc un dubte molt gros que m’està fent molt de mal “sóc jo o han estat ells?“ Sóc jo que he deixat a els amics i amigues pel camí després del ICTUS o són elles o ells? , Els que els resulta més còmode fer veure que la meva retirada temporal de la vida social també ha comportat la retirada de la vida activa i per tant és més còmode fer veure que no existeixo ???
Per sort no tothom és igual, han quedat pel camí amics diferents , però se’n hi afegeixen de nous, que ja hi eren però no ho sabies, però ara hi són i a més hi són més que mai.
He parlat amb més afectats d’Ictus i descobrim absolutament estorats que som molts els que ens ha passat el mateix .
Son ells, elles , el que es queden pel camí i que de veritat el que els fa por és la realitat .
Malgrat ser el Miquel Ruiz de sempre tenen por de trobar el Miquel hemiplègic, bavós i sense la seva convicció normal.
Malgrat ser el Miquel Ruiz de sempre tenen por de trobar el Miquel hemiplègic, bavós i sense la seva convicció normal.
Ja em sap Greu però sóc el Torrakullons de Sempre
Miquel Ruiz FOTO / ©Cristina Guixeras- Diumenge 20/03/2011
jejejejeje....el mateix torracollons de sempre? NONONONO!!! com el bon vi...AMB ELS ANYS MILLORES!!! i per sempre al meu cor.
ResponEliminaOstres Miquel no siguis tan dur amb els amics. La terra roda a 465 metres per segon i viatja al mateix temps al voltant del sol a 100.000 km/h. Tot es belluga i nosaltres també. En aquestes circumpstàncies a tots ens és difícil mantenir l'equilibri. A uns més que als altres, és cert, però al cap i a la fi tots acabarem caient. Mentretant val més mirar el molt que la vida té de positiu. La resta és un camí sense sortida. Ànims company
ResponEliminajejejej!!! ;-)))) Torrepipes, per a mi sempre has estat un torrepipes, amb ictus o sense. De vegades hem d' aprendre a mirar per saber veure. Una abraçada wapetong!!!
ResponElimina