SI US PLAU DIGUEU LA VOSTRA , QUE EN PENSEU ? COM HO VEIEU ? ME AJUDERU MOLT SI AQUEST BLOG ES CONVERTEIX EN UN INTERCANVI DE IDEES I DE PENSAMENT
MIQUEL RUIZ
Seria relativament fàcil dir que tens raó, que és incòmode veure a un amic que no camina bé, que li costa de parlar amb certa normalitat o que s'ha d'esforçar per a fer-ho. Segurament hi ha gent aquí fa por la realitat, les veritats, la cruesa de la vida. Et sorprèn? No, a tu no. Has donat gran part del teu temps, de la teva vida, als altres. Als més necessitats, als marginats... (algú pot pensar que ets una mica un capellà). Vas ser tu que em vas dir que em centrés més en la meva gent, que no pot ser això de formar part de 6 juntes diferents de manera voluntària i aquest fet no em deixava temps per anar a buscar els nens al cole... La realitat però amic meu -i tan sols puc parlar per mi- és que la bogeria de mon on vivim i de la manera en que ho fem, no ens deixa masses espais per a la família, els pares, els amics, fins i tot els fills... Fa setmanes que m'haig d'anar a tallar els cabells i no trobo el moment...
Tot i així, no et vull enganyar dient que et trucaré i que quedarem per a fer un cafè. Saps -i t'ho vaig dir de veritat- que SEMPRE que em necessitis no dubtis a trucar-me; per a qualsevol cosa: per anar a fer una foto a Cadaqués, a fer un cafè, a parlar al mig del camp, a ensenyar-me a retocar fotos, a ensenyar-te a cuinar (ho fas tu millor que jo).
No, no em fas llàstima torracollons d'amic. Ets ple de noblesa, de generositat, de moltíssimes coses que molts voldríem tenir i no tindrem mai. No siguis tan tímid i demana a la gent que et torni tot alló que els (ens) has donat durant molts anys. Hi tens tot el dret, es clar!
míkela, no sé gens com funciona això dels blogs...i m'hi perdo una mica. He intentatt passejar-m'hi i encara hi tinc algun problema, però sóc jo que no hi estic acostumada (no entenc massa els noms dels arxius i la relació que tenen, si és per temes o si és per dies de publicació.... a part d'això bé. Hi poses informació i el que més m'ha agradat és la primera carta que m'estic barallant per a trobar-la perquè no la vaig acabar de llegir tota aggggggg!!!!! fins ara
Seria relativament fàcil dir que tens raó, que és incòmode veure a un amic que no camina bé, que li costa de parlar amb certa normalitat o que s'ha d'esforçar per a fer-ho.
ResponEliminaSegurament hi ha gent aquí fa por la realitat, les veritats, la cruesa de la vida. Et sorprèn?
No, a tu no. Has donat gran part del teu temps, de la teva vida, als altres. Als més necessitats, als marginats... (algú pot pensar que ets una mica un capellà). Vas ser tu que em vas dir que em centrés més en la meva gent, que no pot ser això de formar part de 6 juntes diferents de manera voluntària i aquest fet no em deixava temps per anar a buscar els nens al cole...
La realitat però amic meu -i tan sols puc parlar per mi- és que la bogeria de mon on vivim i de la manera en que ho fem, no ens deixa masses espais per a la família, els pares, els amics, fins i tot els fills...
Fa setmanes que m'haig d'anar a tallar els cabells i no trobo el moment...
Tot i així, no et vull enganyar dient que et trucaré i que quedarem per a fer un cafè. Saps -i t'ho vaig dir de veritat- que SEMPRE que em necessitis no dubtis a trucar-me; per a qualsevol cosa: per anar a fer una foto a Cadaqués, a fer un cafè, a parlar al mig del camp, a ensenyar-me a retocar fotos, a ensenyar-te a cuinar (ho fas tu millor que jo).
No, no em fas llàstima torracollons d'amic. Ets ple de noblesa, de generositat, de moltíssimes coses que molts voldríem tenir i no tindrem mai.
No siguis tan tímid i demana a la gent que et torni tot alló que els (ens) has donat durant molts anys. Hi tens tot el dret, es clar!
míkela,
ResponEliminano sé gens com funciona això dels blogs...i m'hi perdo una mica. He intentatt passejar-m'hi i encara hi tinc algun problema, però sóc jo que no hi estic acostumada (no entenc massa els noms dels arxius i la relació que tenen, si és per temes o si és per dies de publicació....
a part d'això bé. Hi poses informació i el que més m'ha agradat és la primera carta que m'estic barallant per a trobar-la perquè no la vaig acabar de llegir tota aggggggg!!!!! fins ara