DES-DE LA CADIRA DE RODES I A TRAVES DEL OBJECTIU DE LA MAQUINA DE FOTOGRAFIAR ES TENEN PERSPECTIVES DIFERENTS I DIVERTIDES
divendres, 25 de març de 2011
dijous, 24 de març de 2011
LA RECOMANACIO DEL DIA
DEDIQUEU-LI CINC MINUTS SERAN CINC MINUTS PER LA ILUSIÓ PER SENTIR-SE MERAVELLOSAMENT BE
http://www.branitvfx.com/worldbuilder/index.html
http://www.branitvfx.com/worldbuilder/index.html
JA PUC TALLARME LES UNGLES
1/03/2011
6 MESOS DESPRES JA PUC TALLAREM LES UNGLES
6 MESOS DESPRES JA PUC TALLAREM LES UNGLES
Dimarts 1-03-2011
Avui es el primer dia que no faig Face a part de fer-li neteja i és el primer dia que em tallo las ungles de les mans amb una certa normalitat .
Se que pot semblar una frivolitat pro es un pas molt important per a la meva independència física i mental us imagineu haver de estar constantment demanant me pots tallar les ungles
Per fi ja puc fer-ho jo sol
Avui provaré d’anar a Barcelona amb tren !?? Se que es tot un repte pro si vull superar la meva situació actual tinc que superar reptes que jo me auto imposo diàriament , tinc por no se com me podré defensar per pujar i baixar del tren però val la pena provar-ho .
Ames el motiu so val el ajuntament de Barcelona ens fa un acte de reconeixement a tots els que vàrem participar en el districte 11 de Barcelona a Sarajevo durant la guerra .
Per tant pit i collons i a Barcelona amb tren
dimecres, 23 de març de 2011
LA RECOMENACIO DEL DIA
UNA BONA LECTURA
UNA BONA LECTURA AJUDA A FER CURTES LES HORES I DE UN PETIT LLIBRE EN SURT UNA GRAN LECTURA
GRACIES JOSEP PER LA TEVA APORTACIÓ DE AQUEST GRAN CLASIC
US FARA PASSAR UNA GRAN ESTONA I US FARA VEURE QUE PLA CONTINUA SENT UN GRAN CLASIC ACTUAL
ALGUN DIA DEL MES DE FEBRER DE 2011
IDEIES , PENSAMENTS
No cal dir que si algú llegeix aquestes notes disperses i perdudes en la immensitat del ciberespai seran benvingudes quants comentaris o suggeriments vulguin fer.
Intentaré amb ironia sobreposar-me a les actituds més derrotistes, amb la ironia voldré suplir les estones d’amargura , amb la ironia faré veure les grans estones que algunes amigues i amics em fan passar, a vegades des de la distancia, quina gran eina que ha estat per mi internet i las seves possibilitats , face , blog de fotos, correu e-mail , arxius fotogràfics , poder repassar la meva vida fotogràficament , aprendre una mica més de fotografia , en fi vull i espero fer-ho, escriure el meu dia a dia fins a la meva recuperació las petites coses que m’han enfonsat i les grans coses que m’han fet sentir més gran , més valent i més predisposat a entendre la vida d’una altre forma.
En aquest llarg camí no puc menys que dir que sense la ajuda de la meva companya la Dolors Perpinyà mai hauria estat possible avançar el que estic avançant, sense el suport del meu fill l’Isaac i la seva companya la Maika mai hauria arribat fins aquí.
I per descomptat amb l’acompanyament d’alguns amics, no citaré noms, aquells que de veritat heu estat al meu costat en els moments més durs, ja sabeu com us digueu i aquells que heu desaparegut en la llarga travessia , potser mai havíem estat amics de veritat i en moments com aquests és bo veure qui et queda al costat i qui fa veure que no passa res i per tant passa xiulant.
A tots igualment gràcies.
EL DIA ABANS DEL ICTUS
6/09/2010
POC EM PODIA IMAGINAR QUE LA TRUCADA QUE REBERIA AQUELL 6 DE SETEMBRE de 2010 I LA POSTERIROR DECISIÓ QUE JO PENDRIA CAMBIARIEN LA MEVA VIDA PER SEMPRE MÉS.
6 de setembre 14 h “Bon dia el truquen del Hospital Josep Trueta demà dimarts dia 7 te que venir a fer-se la prova del cateterisme que li va demanar la doctora Roure“
“Ja sabem que és molt just però te que estar 12 hores en dejú”
“No se si puc dons demà tinc hora al consorci de Sant Gregori per demanar la meva discapacitat per la Neuràlgia de les cames ¡!!”
“ Doncs te que ser demà o molt més endavant “
Truco a la Lola, la Lola a la meva metgessa de capçalera i el consell és que val més posar a davant el cateterisme però en tot cas tu decideixes.
Jo prenc la decisió primer el cateterisme per intentar solucionar els meus problemes de insuficiència cardíaca que últimament m’està donant molts problemes.
Dimarts 22/03/2011
PER FÍ !!! Fa unes quantes nits que aconsegueixo dormir. La visita a la psiquiatre més el tractament farmacològic estan aconseguint que pugui dormir i llevar-me amb una certa consciencia de persona un altre vegada.
Un dia més la primera feina és anar al metge, avui toca UNITAT DEL SON, visita concisa per part de la infermera però super professional em fa veure la necessitat de dormir amb el CEPAP .
Surto amb la promesa de tornar-ho a intentar.
Avui tenia que anar a Figueres a dinar amb l’amic Enric Matarrodona però estic massa cansat desprès de la pujada de la insuficiència cardíaca de ahir per poder anar a Figueres amb tren per anar a dinar al Motel.
dimarts, 22 de març de 2011
TARDA FELIÇ SENSE CABORIES
Dimecres 16/02/2011
Tarda sense Cabòries
Ja fa dies molts de dies que una bona amiga es preocupa per mi i pel meu projecte dels ametllers florits, vigilant que els que té a la vora de casa seva estiguin florits; la veritat és que la Rosa no es una bella amiga sino una amiga del Face que ens uneix la passió la Fotografia .
Ja he quedat un parell de cops amb la Rosa però el temps ens ha fet la guitza. Aquesta tarda em tornat a quedar, això sí a prop de casa ja que molt amablement s’ha ofert a portarem fins als voltants de casa seva per mostrarem els “seus“ ametllers que segons ella ja estan florits i a punt de fotografiar.
Quedem a Can Vidal i ella em recollirà allà: no en tinc ni puta idea de com és perquè clar, ja se sap que la foto del Face i qualsevol aproximació a la realitat és pura coincidència JA JA .
Absolutament puntual , simpàtica i amb un somriure desbordant em diu “l’ ametller és a punt, anem!”
Te el cotxe a prop per tant no em costa cap esforç el anar a Montjuic i realment la vista és esplèndida , malgrat la inestabilitat del terreny , però gràcies al suport de la Rosa, la tarda es converteix en una festa FOTOGRÀFICA.
Em porta a casa seva on m’ensenya els seus finestrals des de on pot fotografiar sense sortir de casa unes meravelloses postes de sol.
Em presenta el seu marit amable i acollidor fem petar la xerrada fins que la Lola em ve a buscar.
Ha estat una tarda fantàstica on per una estona he oblidat les mancances físiques que m’ estan quedant i que potser amb el temps es corregiran però de ben segur que unes seqüeles hi quedaran.
GRÀCIES A LA Rosa he descobert un indret nou de Girona i al mateix temps que potser amb constància i ganes i sobre tot esforç podré tornar a sortir al carrer a fer fotografies. S’ha acabat el fotoperiodisme però potser acaba de començar per mi la fotografia periodística que ja trobaré la manera de classificar-la en algun lloc.
Ha estat una tarda feliç i sense cabòries gràcies a la Rosa del Face i la seva amabilitat i cordialitat.
Gràcies ROSA.
APORTACIONS
SI US PLAU DIGUEU LA VOSTRA , QUE EN PENSEU ? COM HO VEIEU ? ME AJUDERU MOLT SI AQUEST BLOG ES CONVERTEIX EN UN INTERCANVI DE IDEES I DE PENSAMENT
MIQUEL RUIZ
MIQUEL RUIZ
EL PAS DELS ANYS
AMB GANES EMPENTA I SUPORT DELS AMICS , AMIGUES , I SOBRE TOT DE LA FAMÍLIA
GRACIES DOLORS, ISAAC , MAIKA
AQUI ESTIC TORNEMI , SOM MI
Els Suposats Amics
ELS SUPOSATS AMICS
Dimarts 22/03/2011
Fa dies que tinc un dubte molt gros que m’està fent molt de mal “sóc jo o han estat ells?“ Sóc jo que he deixat a els amics i amigues pel camí després del ICTUS o són elles o ells? , Els que els resulta més còmode fer veure que la meva retirada temporal de la vida social també ha comportat la retirada de la vida activa i per tant és més còmode fer veure que no existeixo ???
Per sort no tothom és igual, han quedat pel camí amics diferents , però se’n hi afegeixen de nous, que ja hi eren però no ho sabies, però ara hi són i a més hi són més que mai.
He parlat amb més afectats d’Ictus i descobrim absolutament estorats que som molts els que ens ha passat el mateix .
Son ells, elles , el que es queden pel camí i que de veritat el que els fa por és la realitat .
Malgrat ser el Miquel Ruiz de sempre tenen por de trobar el Miquel hemiplègic, bavós i sense la seva convicció normal.
Malgrat ser el Miquel Ruiz de sempre tenen por de trobar el Miquel hemiplègic, bavós i sense la seva convicció normal.
Ja em sap Greu però sóc el Torrakullons de Sempre
Miquel Ruiz FOTO / ©Cristina Guixeras- Diumenge 20/03/2011
dilluns, 21 de març de 2011
LA RECOMENACIO DEL DIA
UN LLIBRE FANTÀSTIC PER SI ALGU VOL SABER MES SOBRE LES CONSEQÜÈNCIES DEL ICTUS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)